dimecres, 26 de setembre del 2012

FLOR I ELISA

LA FLOR I  L'ELISA  " VOLEN " = ES JUBILEN



Quan dimarts estavem celebrant la jubilació de les companyes flor i elisa vaig haver de marxar ja que altres assumptes em reclamaven. per l'escala vaig trobar un paper i no vaig poder estar de recollir-lo per dipositar-lo en una paperera, però me'l vaig posar a la butxaca i en arribar a casa me'l vaig trobar als pantalons i vaig llegir i llegir ........


Queridos compañeros, queridas compañeras, y, no menos queridos, compañeros del equipo directivo  :
Pese a las presiones de Alfredo, (Rubalcaba), de Aguirre, (Esperanza), y de tantos otros personajes influyentes como, por ejemplo, Mariano,  voy a dejaros sin remisión. Que lo sepáis. 

Lo siento, no insistáis, por favor, sé que vais a recordarme cada día y que seré un referente cotidiano para cada uno de vosotros. Me hago cargo de vuestro dolor, sé que os vais a separar de mí como la uña de la carne, es más, sé que este centro, sin mi presencia, quedará para siempre mutilado. Soy consciente. Así que, por favor, que nadie haga ninguna locura ante mi ausencia. Aceptadlo. Sed fuertes. Yo sé que podéis.

Algunos me diréis: 

-        No, FLOR!!!, no lo dejes, por favor, no lo hagas, ¡no, no! Eres una gran profesora. No tires por la borda tu carrera cuando estás en lo mejor de tu vida. Ahora que, por fin, te habías enterado de lo que es educar en valores y evaluar por compentencias y hasta te defendías con el ordenador. ¡Flor, por Dios, no seas loca!

Pero yo tendré que pediros calma y contestaros con esa entereza del que sabe vencerse a sí misma:

-        Efectivamente, amigos, será un gran sacrificio para mí, especialmente ahora que ya me iba enterando de lo que va esto de la educación, pero: así es la vida. No creáis que no echaré de menos esas jornadas en las que llegaba al centro entre ovaciones, entre aplausos, abriéndome paso entre la muchedumbre del alumnado que me aclamaba diciendo:”¡Torera, torera, torera!”, los unos, y, las otras:”¡Guapa, guapa y guapa!”

No creáis que olvidaré esas mañanas y esas tardes de gloria,  de auténticos llenazos en mi clase. Pero, aun siendo consciente de que toda una vida dedicada a la lectura, la investigación y el estudio, no merece menos, creo que ha llegado el momento de dejarlo y que sean otros los que disfruten de esas mieles de las  que yo tanto he gozado. Porque no es justo que una monja se aferre al privilegio por más que, como en mi caso, lo merezca. Sigamos el ejemplo de los buenos políticos y retirémonos en el momento de la gloria. 

Así que, amigos, nada me resta por deciros. Yo me marcho a disfrutar de la vida interior y os dejo tripulando esta nave. ¡Qué os sea leve!
                                                                                                                    
 Guai jejejej FLOR I ELISA BONA JUBILACIÓOOOOOOOOOOOOO.  C E S C  
PD COPIAT I ADAPTAT DE LA PÀGINA
PER INTERNET ES TROBA DE TOT ,




ARA CERCO HISTÒRIES , VIVÈNCIES, RECORDS, QUE TINGUEM D'ELLES, DE QUAN VAN SER LES NOSTRES TUTORES, LES NOSTRES MESTRES, DE QUAN ENS ACOMPANYAVEN A LA GRANJA ESCOLA O QUAN ENS VIGILAVEN AL MENJADOR...... 


dijous, 20 de setembre del 2012


SANTA TECLA GLORIOSA, MARE DELS TARRAGONINS...


  • "Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins. Què tenim avui per dinar? Espineta amb cargolins!", diu l'últim vers del Ball de Dames i Vells. 
La gastronomia ocupa un lloc prominent en les Festes de Santa Tecla. El menjar és protagonista en molts dels actes promoguts per les entitats de la ciutat. És el cas, per exemple, del Pastís del Braç de Santa Tecla, un braç de gitano gegant elaborat pel Gremi de Pastissers i que centenars de persones degusten gratuïtament a la plaça de la Font; o del Teclatapa, un espai gestionat per les entitats del Carnaval on s'hi pot pot fer un àpat ràpid.
Altres cites indispensables són els nombrosos vermuts, en molts casos amenitzats amb música, on s'hi respira un magnífic ambient tecler. És el cas del vermut del dia 22 al migdia a la plaça de les Cols o del vermut del dia 24 al migdia, que serveix per amenitzar l'esperada per l'arribada dels pilars.
Però saps en què consisteix el plat típic dels Tarragonins i Tarragonines??

  •  Treu l'Emparito que portes dins!!!




          El grup de músca de rumba tarragoní Vergüenza Ajena l'any passat va comprondre una cançó dedicada a la nostre Festa Major. En aquesta cancó la banda fa un repàs als diferents actes que es fan per la festa.



El 23 de setembre Tarragona és il·lusió
Al matí anem als castells i després a processó

Esperant que sigui l'hora al mig del Carrer Major
Hi ha la Tecla de Can Fort asseguda en un balcó

A sota la gent belluga ja hi ha fum i fa olor
A carretilla cremada de l'ofici és el ressò

Amb els peus penjant a fora molt contenta i sense por
La Tecla crida a sa mare avui toca el vestit bo

Passa el cercavila passa com la vida
El mocador i la mamadeta equipatge del dia

Passa el cercavila per la teva vida
Passa la vida com un cercavila

Passa el grup de gitanetes més famós de la Part Alta
Ai elles si son coquetes el cole no els hi fa falta

Des de lluny veu el Manolu Potru de la Catedral
Ballant al mig de la plaça anima tot lo personal

Apareix la primera espurna solitària pel cantó
Aquí estan els més banyuts plens de foc i amb el porró

Per no perdre's cap detall i sentir la comunió
La Tecla diu a son pare "anem a baix que es veu millor"

Passa el cercavila passa com la vida
El mocador i la mamadeta equipatge del dia

Passa el cercavila per la teva vida
Passa la vida com un cercavila

Ja venen totes les besties que treuen foc pels queixals
Color de la nostra costa balla l'àliga imperial

A ritme de l'Amparito animals van passejant
El Magí de les timbales De tots els balls va davant

Un grup de Dames i Vells s'amaga per tots racons
satirant la nostra vida els trabucs van obrint foc

Al fons nanos i gegants al toc de gralla i timbal
La Tecla diu a sons avis ara ja arriba el final

Passa el cercavila passa com la vida
El mocador i la mamadeta equipatge del dia

Passa el cercavila per la teva vida
Passa la vida com un cercavila

Alguns balls fan construccions altres estampes religioses
Alguns piquen amb bastons al son de cançons curioses

Al final els de La Jove els xiquets, els verds i els blaus
l'alcalde i els quatre ciris el bisbe fent el babau

Dalt de tot de les escales tots arriben mig cansats
esperen al Pla de la Seu la relíquia preparats

El braç entra a catedral enmig de tot el clamor
I la Tecla crida amb tots "visca la festa major"

Passa el cercavila passa com la vida
El mocador i la mamadeta equipatge del dia

Passa el cercavila per la teva vida
Passa la vida com un cercavila