dijous, 25 d’abril del 2013

SUPER ANTONIO

A vegades els més petits, amb tota la seva senzillesa, ens donen lliçons que no podem passar per alt. El cas de l’Antonio i els seus companys i professors n’és un exemple. Una lliçó transversal que no figura en cap assignatura però que les abasta totes. Una lliçó que no trobem en cap llibre de text ni cap professor ens la pot arribar a explicar perquè només una persona com l’Antonio ens permet aprendre-la. Una lliçó que ens demostra que la inclusió no és una concessió, no és un acte de solidaritat envers els qui tenen una necessitat educativa especial, sinó que és un repte i un enriquiment per tota la comunitat educativa. Gràcies Antonio i gràcies a tots els teus companys i professors.


dimecres, 17 d’abril del 2013

SAN JORDI 2013


VISITA LA WEB I VISIONA ELS CAPÍTOLS


A INFORMÀTICA FAREM LA NOSTRA HISTÒRIA

diumenge, 7 d’abril del 2013

A QUÈ ESTEM ENGANXATS ?

HI HA COPS QUE PENSEM QUE NO PODREM , ALTRES PENSEM QUE SERÀ FÀCIL.
JA VEURÀS QUE AMB AQUEST JOC  APRENDRÀS A VEURE QUE TOT NO ÉS TAN FÀCIL PERÒ QUE SEMPRE ALGÚ ENS POT AJUDAR A TROBAR UNA SORTIDA

És un joc originari dels pastors que consisteix a lligar-se, per parelles, unes cordes als canells, creuades, intentant separar un de l'altre. 
Joc per pensar, d'habilitat i coordinació. Material. Dues cordes d'1 a 1,50 m. 
Desenvolupament del joc. A l'extrem de la corda es fa un nus corredís de tal manera que ens lliguem per les nines com amb unes manilles. 
L'altre participant es col · loca la corda en un canell i abans de lligar-se l'altra passa el seu extrem lliure per darrere de la corda del company per posteriorment lligar-se a l'altra canell. La corda i el cos de la persona constitueixen un cercle tancat. 
Abans de començar, posats un davant l'altre, observem que les cordes estan creuades. No val ni tallar la corda, ni deixar-se anar els nusos escorredors de les nines. 
Consisteix en acabar cada un amb la seva corda, emmanillat, i separat del company.