A vegades els més petits, amb tota la seva senzillesa, ens donen lliçons que no podem passar per alt. El cas de l’Antonio i els seus companys i professors n’és un exemple. Una lliçó transversal que no figura en cap assignatura però que les abasta totes. Una lliçó que no trobem en cap llibre de text ni cap professor ens la pot arribar a explicar perquè només una persona com l’Antonio ens permet aprendre-la. Una lliçó que ens demostra que la inclusió no és una concessió, no és un acte de solidaritat envers els qui tenen una necessitat educativa especial, sinó que és un repte i un enriquiment per tota la comunitat educativa. Gràcies Antonio i gràcies a tots els teus companys i professors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada