SADAKO & LES 1000 GRULLES DE PAPER

UN TOMB PEL CEMENTIRI

http://enmemoria.lavanguardia.com/cementerios-celebres/cementerio-de-tarragona.html

CEMENTIRI DE TARRAGONA

PARLEM DE...

    D’ON VE LA PARAULA CEMENTIRI

  UN COP A L’ENTRADA PODEM PARLAR DE LA TRADICIÓ DE LES FLORS

EL DISSENY DEL CEMENTIRI CORRESPONIA AL MODEL SOCIAL, RICS I POBRES

AIXÒ ES VEU EN LES DIFERENTS CONSTRUCCCIONS , NÍNXOLS, MAUSOLEOS. 

 PODEM EXPLICAR LA SEVA ESTRUCTURA I COM S’ORGANITZEN INTERIORMENT

PERÒ ELS ARTISTES ENS HAN DEIXAT VESTIGIS. ANEM A VEURE LA LÀPIDA FETA PER EN JUJOL

   LA IMAGINACIÓ ENTRA EN ELS MAUSOLEUS EN L’ARQUITECTURA ORIENTAL , I ENS FIXEM EN LA ICONOGRAFIA EGÍPCIA

LA GUERRA CIVIL I ELS AFUSSELLAMENTS, PARLAR DE LA FOSSA COMÚ

LA NOVA MANERA D’ENTENDRE LA MORT, ELS COLUMBARIS,

LES DOMINÍQUES I EL SEU NÍNXOL

ALGUNES ADRECES

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3932

http://enmemoria.lavanguardia.com/cementerios-celebres/cementerio-de-tarragona.html

http://www.minube.com/rincon/cementerio-de-tarragona-a746701


APROFITA EL MOMENT,
LA VIDA ÉS JOVE, EM DEIA UNA VEU.
I JO LI FEIA CAS,
GAUDINT DEL QUE TENIA,
DEL QUE M'HAVIEN DONAT.
MAI POTS SABER SI EN UN MOMENT DONAT
LA SORT ET GIRARÀ LA CARA, LA FORTUNA T'OBLIDARÀ
I PERDRÀS TOT EL QUE TENS ARA.
APROFITA EL MOMENT,
NO TE'N PENEDIRÀS
SIGUES FELIÇ:
NO PERDIS MAI L'ESPERANÇA.

LAIA MASSÓ i VIRGILI

PER QUÈ VULL SER DELEGAT DE CLASSE ?

si cliques veuràs un video

DIADA DE TOTS SANTS

CASTANYADA - HALLOWEEN - TOTS SANTS

SI CLIQUES LA IMATGE EN SABRÀS MÉS

I SI ENS ANIMEM A FER-NE UNA

AH !!! I ÉS UNA  TRADICIÓ TAMBÉ DE CASA NOSTRA

Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.

PREMI NOBEL DE LA PAU 2014

La jove estudiant i activista paquistanesa Malala Yousafzai és laguanyadora del Premi Nobel de la Pau del 2014. És la persona més jove que ha obtingut mai aquest guardó. El jurat n'ha valorat 'la lluita contra la supressió del dret dels infants i de la gent jove de rebre educació.' És per això que aquesta vegada el premi pot ser una bona oportunitat per explicar als nens la lluita de la Malala en defensa dels drets dels infants. L'InfoK, l'informatiu per a nens de Televisió de Catalunya, va fer un petit reportatge el 2012 per explicar qui és Malala. El podeu veure a continuació:

http://www.tv3.cat/videos/4282270/Malala-la-nena-activista

VULL L'ORDINADOR

ARTICLE EXTRET DE TINET.CAT

Montse Jaraba/TINET Comença el curs escolar i l'ús de l'ordinador o la tablet ja no és, només, un tema de debat a casa per motius d'entreteniment i de lleure dels petits. A més de voler jugar i navegar per entretenir-se, els vostres fills i filles hauran d'utilitzar l'ordinador i Internet de manera habitual a causa de la seva activitat escolar. A partir dels darrers cursos de primària, l'ordinador estarà cada cop més temps present en el seu dia a dia. No ho hem de veure com alguna cosa negativa. Ben al contrari, la incorporació de les eines tecnològiques en l'aprenentatge pot tenir molt bons resultats i les escoles hi treballen en aquesta línia.

L'augment progressiu de l'ús d'Internet entre els escolars no ens ha d'alarmar, doncs, però tampoc ens hem de desentendre. Hem d'aprendre a gestionar a casa un bon ús del ordinador i d'Internet entre els més petits. Hem de ser conscients que controlar i prohibir (amb aplicacions o restriccions) pot tenir alguna utilitat puntual, però no és ni realment eficaç, ni pedagògic, ni la solució a mig termini. Aquests consells que us presentem us poden ser d'utilitat sigui quina sigui la seva edat, però són especialment indicats si es troben en els darrers cursos de primària o ja estan a l'ESO. Vuit propostes per intentar que la interacció dels nens i nenes d'edats escolars amb els ordinadors i Internet sigui positiva, eficaç i responsable.

1. Compartiu l'activitat. Els ordinadors no són un aparell més, són una autèntica finestra oberta per on els petits surten al món i per on altres poden mirar. Hem de saber què fan, tant si té a veure amb activitats relacionades amb l'escola, com si no.  En els primers anys de l'escola, haurem de ser amb ells en tot moment. Més tard, convé que no deixem d'estar al cas. El lloc de l'ordinador no ha de ser la seva habitació amb la porta tancada. Convé que hi sigui en llocs comuns de la casa.

2. Fes-li entendre que Internet és una eina. La fem servir, només, quan la necessitem. No cal que tinguem l'ordinador engegat i a l'abast per defecte, sinó al contrari: utilitzar-lo -només- quan cal, sabent quina tasca concreta volem realitzar. Evitarem la sensació que no és possible estar sense l'ordinador, o que és normal connectar-se a Internet sense saber amb quina finalitat. Establiu un horari i un  temps per a usar-lo. Acordeu-lo i respecteu-lo.

3. No llencis missatges apocalíptics. Explica els riscos per a què els entengui i arribi a la conclusió que vol (ell o ella també) evitar-los. No li costarà entendre que donar dades personals (amb un formulari abans de jugar, per exemple) pot provocar problemes. O que no han  de connectar-se amb desconeguts (jocs online o xarxes socials). Hem de ser conscients que mai estarem les 24 hores amb ells i que, abans o després, tindran al seu abast dispositius que els permetran connectar-se a Internet les 24 hores. Per tant, la solució no és espiar-los i sancionar-los, sinó ensenyar-los (amb informació, consells i reflexions) a protegir-se dels riscos ells mateixos.

4. Aprèn, forma't, intenta saber -com a mínim- tant com ell. No et quedis al marge d'allò que fa. Si et veu fóra del seu món cada cop estaràs més lluny i sabràs menys de la seva activitat. Si mostres interès i n'aprens, podrà compartir amb tu un apartat de la seva vida que forma part dels seus interessos principals.

5. Digues 'No' i 'Prou', però també explica el 'Perquè'. Som mares i pares, sabem detectar els perills i portem les regnes de la seva educació. Hi ha dispositius, pàgines, programes... que no han d'utilitzar en certes edats. Haurem de dir no, però no de qualsevol manera. Exposa les teves raons, intenta que ho accepti encara que -segurament- no les compartiexi. Arriba a acords. I després, confia-hi. Confiar és millor que espiar i molt més positiu per a la seva autoestima i per al seu creixement. Les restriccions i prohibicions es poden saltar (aconseguiran fer-ho si s'ho proposen) i si són sense consens els estarem reptant a què ho facin. És preferible que comprenguin que no són prohibicions capricioses sinó que tenen un sentit i que en siguin conscients dels motius.

6. Estigues atent, sense desentendre't, però també sense fiscalitzar i controlar constantment. Troba el punt d'equilibri (un repte complicat) entre estar al cas d'allò que fa i la vigilància permanent (això darrer es pot acabar girant en contra). No transmetis la sensació que l'ordinador i Internet són l'enemic o un problema. Hem de fer-los entendre que Internet és una eina meravellosa i molt útil però que estan començant a aprendre a fer-la servir. Una bona comparació seria la del conductor novell: mentre s'aprèn a conduir (i després també) cal tenir en compte les normes de circulació, saber exactament com funciona el cotxe, no oblidar els dispositius de seguretat, estar alerta en tot moment i deixar-se aconsellar per l'instructor.

7. Actua davant els signes d'alarma. Si sospites que té algun problema relacionat amb l'ús d'Internet, si està especialment neguitós, té algun canvi sobtat de comportament, no vol anar a l'escola... no et quedis sense fer res. Afronta la situació. Parla-hi, intenta saber què passa. Parla també amb amics, companys i professors. Demana ajuda a l'escola i a professionals, si confirmes que està patint algun tipus de conducta assetjadora.

8. Convida'l a fer servir el sentit comú i predica amb l'exemple. Recorda-li que veu i parla amb els companys de classe unes sis hores diàries, i que quan arriba a casa no cal que continuiï fent-ho a través de les xarxes socials, el xat, o els diferents programes per matenir converses de manera instantània. Reflexionem que no cal estar exposats constantment, ni en permanent contacte amb els coneguts. I que a l'endemà, tindran més coses per explicar-se quan tornin a veure's a l'escola. Per a tenir efectivitat (i per a ser coherents) és evident que haurem de predicar amb l'exemple i no fer allò que estem dient que no facin als nostres fills i filles